La vida se parece al BDSM, quizás suceda al revés. Cuesta comprender lo genuino en un mundo de dominantes y dominados o, lo que es lo mismo, depredadores y presas (en el sentido menos mortal del concepto). Cuando, por la mañana, acudimos al trabajo, armados con nuestro peor ánimo y nuestra mejor sonrisa, con toda seguridad seremos los dominados, las presas de un depredador en forma de jefe al que nada le satisface y que imagina que es alguien infinitamente más poderoso de quien en realidad es. En las profundidades de la mente existen cientos de personalidades que fluyen de un lado a otro, buscando un lugar donde anclarse en esa realidad tan cotidiana y aburrida. Ese jefe inflexible y malhumorado se convierte en un agonizante sumiso en la oscuridad de una mazmorra donde esa empleada tímida y sin carácter se convierte en su ama más dura e inflexible. Sin miedo al dolor ni las represalias. La vida se parece al BDSM, porque el BDSM es la vida misma. Y es que, al fin y al cabo, el rol lo adoptamos en una vida que no es la real pero que es nuestra vida de familia, trabajo, salud y amigos. El resto, es la esencia pura.
La vida s'assembla al BDSM, o potser és a l'inrevés. Costa d'entende el
fet genuí a un món de dominants i dominats. O, tanmateix, depredadors i
preses (en el sentit menys mortal del concepte). Quan, matí rere matí,
acudim al treball, armats amb el nostre pitjor ànim i el nostre millor
somriure, amb tota seguretat serem els dominats, les preses d'un
depredador en forma de cap al qui res del que fem li satisfà i que
imagina que és algú infinitament més poderós de qui en realitat és. En
les profunditats de la ment existeixen centenars de personalitats que
flueixen d'un costat a un altre, cercant un lloc a on ancorar-se en
aquesta realitat tan quotidiana i avorrida. Aquest jefe inflexible i
malcarat es converteix en un agonitzant submís ala foscor d'una masmorra
a on aquesta empleada tímida i sense caràcter es converteix en la seva
mestressa més dura i inflexible. Sense por al dolor ni les represàlies.
La vida s'assembla al BDSM, perquè el BDSM és la vida mateixa. I és que,
al cap i a la fi, el rol ho adoptem en una vida que no és la real però
que és la nostra vida de família, treball, salut i amics. La resta, és
l'essència pura.
