En una ocasión conocí a una vegetariana, ella era una mujer perfecta (al menos desde la óptica de mis cinco dioptrías) aunque era vegetariana. Nuestra primera cita fue en un restaurante… vegetariano. Solo recuerdo unas extrañas ensaladas de hortalizas de nombre impronunciable y una especie de hamburguesas de tofu con salsa de soja que era lo más parecido a lamer el tubo de escape de un autobús. La comida fue una mierda, vaya, pero la cita fue genial. Ella era guapa, inteligente, divertida y encantadora. Al acabar la cita fuimos a un bar de copas y allí descubrí también que ella no bebía alcohol (aunque el alcohol es 100% vegetariano, claro). Mientras bebía mi gin-tonic y cazaba los arándanos que flotaban en el (para poder cenar algo) imaginé como sería mi vida con aquella mujer perfectamente imperfecta. ¿Una vida de tofu, crema de berenjenas y daiquiri sin alcohol.
En vez de hacerme esa pregunta, continué la conversación y estuvimos juntos mucho tiempo.
La relación no acabó porque ella fuese vegetariana o no bebiese alcohol porque después descubrí que era católica, le gustaba el futbol y le encantaba leer a Claudio Coehlo (tres de las cosas que más me aburren en el mundo). La relación acabó porque acabó el amor, sin más.
Mi siguiente pareja era carnívora, bebía cerveza como quien bebe agua y le encantaba que la atase a la cama mientras hacíamos el amor.
Y esa segunda relación acabó también cuando acabó el amor, a pesar de que coincidíamos en todo.
Nunca prejuzguéis antes de conocer. El amor puede funcionar con la persona más alejada a lo que buscamos o puede dejar de funcionar con la persona más compatible con nosotros.
Y es que el amor nada tiene que ver con comida vegetariana, gin-tonics, religión, futbol, literatura o BDSM. Todos somos más que eso, incluso más que la suma de todo eso.
--
En una ocasió vaig conèixer a una vegetariana, era una dona perfecta (com a mínim vista des de l'òptica de les meves cinc diòptries) tot i que era vegetariana. La nostra primera cita va ser a un restaurant... vegetarià. Només recordo unes estranyes amanides d'hortalisses de nom impronunciable i una mena d'hamburgueses de tofu amb salsa de soia que era la cosa més semblant a llepar el tub de fuita d'un autobús. El menjar va ser una merda, però la cita va sortir genial. Ella era maca, intel·ligent, divertida i encantadora. En acabar vam anar a un bar de copes i allí també vaig descobrir que ella no bevia alcohol (tot i que l'alcohol és 100% vegetarià, clar). Mentre bevia el meu gin-tònic i caçava les fruites que flotaven el (per poder sopar alguna cosa) vaig imaginar com seria la meva vida al costat d'aquella dona perfectament imperfecta. Una vida de tofu, crema d'albergínies i daiquiri sense alcohol?
En comptes de fer-me aquesta pregunta, vaig continuar la conversa i vam estar junts molt de temps.
La relació no va acabar perquè ella fos vegetariana o no begués alcohol perquè després vaig descobrir que era catòlica, li agradava el futbol i li encantava llegir a Claudio Coehlo (tres de les coses que més m'avorreixen al món). La relació va acabar perquè va acabar l'amor, sense més.
La meva següent parella era carnívora, bevia cervesa com qui beu aigua i li encantava que la lligués al llit mentre fèiem l'amor.
I aquesta segona relació va acabar també quan va acabar l'amor, a pesar que coincidíem en tot.
Mai prejutgeu abans de conèixer. L'amor pot funcionar amb la persona més allunyada a allò que busquem o pot deixar de funcionar amb la persona més compatible amb nosaltres.
I és que l'amor gens té a veure amb menjar vegetarià, gin-tònics, religió, futbol, literatura o BDSM.
Tots som més que això, fins i tot més que la suma de tot això.