En la “virtualidad” puedo ser tan borde como amable soy en la vida “real”. Al principio pensaba que yo era un auténtico borde al que la cobardía impide crear conflictos cuando miro a los ojos de la otra persona. Pero no: decir que soy un auténtico borde significaría decir que lo borde es lo auténtico que hay en mí.
Quienes me conocen en la virtualidad se desencantan cuando me conocen en la realidad por el simple motivo que soy lo contrario de lo que proyecto. Si quieren quedar conmigo porque les atrae que sea un borde (o un amo inflexible), después encuentran a una persona amable y conciliadora y eso les decepciona. Quienes no les gusta que sea un borde, evitan quedar conmigo y se pierden esa otra persona que realmente soy y que, estoy seguro, les encantaría.
Sé lo que soy, pero soy incapaz de serlo cuando no veo los ojos de la otra persona. ¿Por qué? Solo sé que hago daño algunas personas en esta virtualidad, sin pretenderlo. Incluso a personas que conozco en la realidad, después soy un borde con ellas en la virtualidad. ¿Qué sucede?
No sé, pero mi firme propósito a partir de ahora mismo es menos duro en la virtualidad y quizás un menos blando en la vida real. Quizás así encontraré ese punto intermedio que es quien realmente soy. Quién sabe.
Sea como sea, pido perdón.
Aquells que em coneixen (en persona) saben quan de diferent puc ser de la presència que projecto a la virtualitat (del món digital). M'adono d'això i, malgrat ser permanentment conscient d'aquest parany, no puc evitar caure en ell una vegada i una altra.
En la "virtualitat" puc ser estúpid com amable sóc a la vida "real". Al principi pensava que jo era un autèntic cabró a qui la covardia impedeix crear conflictes quan miro als ulls de l'altre. Però no: dir que sóc un autèntic cabró significaria dir que el cabró és la cosa autèntica que hi ha en mi.
Aquells que em coneixen a la virtualitat es desencanten quan em coneixen a la realitat pel senzill motiu que sóc tot el contrari d'allò que projecto. Si volen quedar amb mi perquè els atreu que sigui un cabró (o un amo inflexible), després troben a una persona amable i conciliadora i això els decep. Els qui no els agrada que sigui un cabró, eviten quedar amb mi i es perden aquesta altra persona que realment sóc i que, estic segur, els encantaria.
Conec allò que sóc, però sóc incapaç de ser-ho quan no veig els ulls de l'altra persona. Per què? Només sé que faig mal algunes persones en aquesta virtualitat, sense pretendre-ho. Fins i tot a persones que conec en la realitat, després sóc un estúpid amb elles en la virtualitat. Què succeeix?
No sé, però el meu ferm propòsit a partir d'ara mateix és ser menys dur en la virtualitat i potser menys tou a la vida real. Potser així trobaré aquest punt intermedi que és qui realment sóc. Qui sap.
Sigui com sigui, demano perdó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario