sábado, 19 de mayo de 2018

Realidad Vs Virtualidad (Realitat Vs Virtualitat)

20 Exclamaciones disparatadas de Robin en la serie de Batman

 Ojalá vivir en un mundo donde las redes sociales fuesen un reflejo (no distorsionado) de lo que es la vida. Por desgracia, el mundo virtual se ha convertido en censura, odio, burla, rabia y todos aquellos verbos y adjetivos que están más cerca de la bilis que de un pastel de chocolate. Entras a Twitter e inmediatamente encuentras a un tonto ofendiéndose por cualquier nimiedad, siempre hay un amargado protestando por algo, quizás sea un listo burlándose de alguien. Entras a Facebook y encuentras a gente dándote consejos que no has pedido. Entras a Instagram y la censura te impide ver pezones u órganos sexuales como si en la vida real todos tuviésemos el sexo de la muñeca Nancy o el Madelman.

Las redes sociales no reflejan la vida real, contaba hace poco en un post que me habían borrado varias veces mi perfil de amo de Tinder solo por ser un perfil donde digo que practico la dominación. Como si en el mundo no hubiera practicantes de BDSM (se calcula que alrededor del 15% de la población lo practica), como si no hubiera órganos sexuales (se calcula que alrededor del 100% de la población los tiene).

Vivimos en un mundo virtual que magnifica todo: lo bueno y lo malo. ¿Es el mundo virtual el reflejo de lo que debería ser el mundo real? Hay quien dice que el anonimato o la virtualidad potencian nuestras peores debilidades. Otros aseguran que en Internet somos más libres que nunca.

Lo único que sé es que la foto que acompaña este texto me la borraron ayer mismo de mi perfil de Instagram, solo porque aparecían dos penes (pintados).

Vivimos en un mundo (real o virtual) de locos.

---

Tant de bo viure a un món a on les xarxes socials fossin un reflex (gens distorsionat) d'allò que és la vida. Per desgràcia, el món virtual s'ha convertit en censura, odi, burla, ràbia i tots aquells verbs i adjectius que estan més prop de la bilis que d'un dolç de xocolata. Vas a Twitter e immediatament trobes a un ximple ofenent-se per qualsevol nimietat, sempre hi ha un amargat protestant per alguna cosa, potser un llest burlant-se d'algú. Entres a Facebook i trobes a gent donant-te consells que no has demanat. Entres a Instagram i la censura t'impedeix veure mugrons o òrgans sexuals com si en la vida real tots tinguéssim el sexe de la nina Nancy o el Madelman.

Les xarxes socials no reflecteixen la vida real. Fa poc explicava a un post que m'havien esborrat diverses vegades el meu perfil d'amo de Tinder només per ser un perfil a on dic que practico la dominació. Com si al món no hi hagués practicants de BDSM (es calcula que al voltant del 15% de la població ho practica) o com si no hi hagués òrgans sexuals (es calcula que al voltant del 100% de la població els té).

Vivim en un món virtual que magnifica tot: allò bo i allò dolent. És el món virtual el reflex d'allò que hauria de ser el món real? Hi ha qui diu que l'anonimat o la virtualitat potencien les nostres pitjors febleses. Uns altres asseguren que en Internet som més lliures que mai.

L'única cosa que sé és que la foto que acompanya aquest text me la van esborrar ahir mateix del meu perfil d'Instagram, només perquè apareixien dos penis (pintats).

Vivim en un món (real o virtual) de bojos.



No hay comentarios:

Publicar un comentario