domingo, 17 de junio de 2018

Postveritat i BDSM (Posverdad y BDSM)

 Los neologismos de la era Trump – 20 000 lenguas

He tornat a Tinder, per darrere vegada abans que em tornin a cancel·lar el perfil vés a saber per quin motiu. Tinder és una jungla, però també amaga joies del surrealisme dignes de ser explicades. Al meu perfil dic que sóc amo i practico BDSM. Una cosa que hauria d'aclarir-ho tot, però no. Quan vaig titular aquest blog com "Amo Barcelona", vaig començar a rebre visites de turistes que volien saber més de la meva ciutat (entenent "amo" del verb amar). Conseqüències de pertànyer a una minoria ¿hauria de sentir-me com un africà a una pastera a la deriva? Bromes de mal gust a banda, la cosa que em va passar ahir a Tinder va ser un exemple de la rapidesa amb la qual la nostra societat jutja i prejutja. Va començar de forma habitual: em vaig trobar amb una dona que li havia donat al "m'agrada" sense entendre la natura del meu perfil. En començar a xerrar em va preguntar que significava BDSM i l'hi vaig explicar. Ella em va dir que coneixia el món perquè el seu marit havia estat submís però que no volia saber res del tema. Per què? Vaig preguntar jo. Em va explicar que el seu marit havia estat submís d'una altra persona, sent-li infidel en aquest procés. Ella no havia practicat BDSM, ni tan sols sabia el que era en realitat, però per a aquesta persona, BDSM era mentida i engany. A continuació, es va acomiadar dient que érem de mons diferents. Per descomptat, no vaig dir més. ¿Per què? Discutir amb qui té una visió equivocada de la vida no té sentit. I no parlo ara de BDSM sinó de la vida. Per entendre-ho, canviem el terme BDSM per futbol.

"T'agrada el futbol? Doncs no vull saber res amb aficionats al futbol, ​​la meva parella era aficionat al futbol i em va ser infidel perquè no podia gaudir veient aquest esport amb mi així que va buscar a una altra persona per veure els partits de futbol."

És clar, tots els aficionats al futbol són mentiders i infidels, és clar.

El problema de prejutjar és que ens impedeix veure la realitat, aprendre fins i tot. És més còmode prejutjar, això et fa sentir intel·ligent i creus que t'estalvia temps. En aquesta bogeria de societat del segle XXI que transita a descontrolada velocitat, prejutjar es converteix en el lloc més còmode per quedar-se. L'era de la postveritat a on una mentida repetida mil vegades, si toca les nostres emocions i té aparença de veritat ... acaba sent veritat. No menyspreeu la postveritat perquè ha aconseguit fins i tot fer president del país més important del món al tipus més incompetent. Aquest, el dels cabells vermells, sí.

No em queixo, però també tinc clar que, si algú em prejutja, no perdré el temps fent-li veure que la realitat és diferent. No val la pena, creieu-me.


He vuelto a Tinder, por última vez antes de que me vuelvan a cancelar el perfil por vaya a saber usted el motivo. Tinder es una jungla, pero también esconde joyas del surrealismo dignas de ser contadas. En mi perfil explicito que soy amo y practico BDSM. Algo que debería aclarar las cosas, pero no. Cuando titulé este blog como “Amo Barcelona”, comencé a recibir visitas de turistas que querían saber más de mi ciudad (entendiendo amo del verbo amar). Consecuencias de pertenecer a una minoría ¿debería sentirme como un africano en un bote a la deriva? Bromas de mal gusto aparte, lo que me sucedió ayer en Tinder fue un ejemplo de la rapidez con la que nuestra sociedad juzga y prejuzga. Comenzó de forma habitual: me encontré con una mujer que le había dado al “me gusta” sin entender la naturaleza de mi perfil. Al comenzar a charlar me preguntó que significaba BDSM y se lo expliqué. Ella me dijo que conocía el mundo porque su marido había sido sumiso pero que no quería saber nada del tema. ¿Por qué? Pregunté yo. Me explicó que su marido había sido sumiso de otra persona, siéndole infiel en este proceso. Ella no había practicado BDSM, ni tan siquiera sabía lo que era en realidad, pero para esa persona, BDSM era mentira y engaño. A continuación, se despidió diciendo que éramos de mundos diferentes. Por supuesto, no dije más. ¿Para qué? Discutir con quien tiene una visión equivocada de la vida no tiene sentido. Y no hablo ahora de BDSM sino de la vida. Para entenderlo, cambiemos el termino BDSM por futbol.

“¿Te gusta el futbol? No quiero saber nada con aficionados al futbol, mi pareja era aficionado al futbol y me fue infiel porque no podía disfrutar viendo ese deporte conmigo así que buscó a otra persona para ver los partidos de futbol.”

Claro, todos los aficionados al futbol son mentirosos e infieles, por supuesto.

El problema de prejuzgar es que nos impide ver la realidad, aprender incluso. Es más cómodo prejuzgar, eso te hace sentir inteligente y crees que te ahorra tiempo. En esta locura de sociedad del siglo XXI que transita a descontrolada velocidad, prejuzgar se convierte en el lugar más cómodo. La era de la posverdad donde una mentira repetida mil veces, si toca nuestras emociones y tiene apariencia de verdad… acaba siendo verdad. No menospreciéis la posverdad porque ha conseguido incluso hacer presidente del país más importante del mundo al tipo más incompetente. Ese, el del pelo rojo, sí.

No me quejo, pero también tengo claro que, si alguien me prejuzga, no voy a perder el tiempo haciéndole ver que la realidad es diferente. No vale la pena, creedme.


No hay comentarios:

Publicar un comentario