El ser humano duda de cuanto desconoce. El mecanismo de la prudencia nos mueve a necesitar conocer más porque creemos que cuanta más información, menos peligroso será. Los animales también actúan así, temerosos ante lo extraño: olisqueando, observando, tocando para descubrir tienen delante antes de actuar. Cuando alguien se enfrenta por vez primera al mundo BDSM le atacan los mil diablos que habitan entre las dudas y el miedo. Imaginamos cientos de problemas, desde los propios de las personas a los propios del escenario. ¿Y si me encuentro con un loco? ¿Tengo que aceptar dolor si no quiero? ¿Y si me vicio? ¿Estaré haciendo bien? ¿Y si esto es propio de personas mentalmente enfermas? El desconocimiento nos lleva a olisquear el BDSM con la misma desconfianza con la que un perro olisquea la comida antes de devorarla. Al cabo de un tiempo pensamos: de acuerdo, ya sé lo que es el BDSM porque he visitado webs, he hablado con gente, he visto alguna película o he leído algún libro. Pero resulta que no: aún no sabes lo que es el BDSM. Y sobre este error construimos otro: como ya sé lo que es el BDSM, pero sigo teniendo dudas, podré comenzar cuando reúna el valor suficiente. Quizás esta segunda afirmación sea cierta: necesitamos reunir el valor, pero el error continúa porque seguimos desconociendo lo que es el BDSM.
Es como decir que conozco la Fórmula 1 porque he visto carreras en la televisión o porque he jugado a un videojuego cuando en realidad lo único que sabemos de la F1 es que el piloto de F1 está dentro del coche (pero no somos el piloto). De igual manera solo sabrás lo que es realmente el BDSM cuando lo vivas y es ahí donde hay que hacer el ejercicio interior de entender que no sabemos tanto como creíamos y que debemos superar miedos y dudas. No digo que sea fácil, pero por muchas precauciones que toméis, la realidad es otra.
He conocido mucha gente que quiere probar BDSM, pero nunca lo hace (ni lo hará) porque no quiere dolor. ¿Quién ha dicho que en una sesión BDSM deba haber necesariamente dolor? Es más simple: comenzad poco a poco, no hace falta correr el gran premio de Mónaco de Fórmula 1 el primer día que te pongas al volante y, además, pretender ganar la carrera. ¿Qué tal si os montáis en un kart para niños un sábado por la mañana y dais una vuelta en un circuito infantil? Quizás eso os ayude a entender si os gusta, pero sobre todo os ayudará a perder el miedo, a despejar las dudas. No es necesaria una primera sesión propia de un ritual satánico si no lo deseáis. Olvidad las normas y convenciones de cuanto habéis leído. Pedidle a vuestro/a amo/a que queréis y no os dejéis llevar por las intenciones del otro (por mucho que sepa) si va en contra de vuestros deseos. Si tenéis miedo, si tenéis dudas, comenzad con cualquier práctica en la que os sintáis seguros. Una suave sesión de bondage. O estar de rodillas escuchando a vuestro amo. O tan solo estar de pie con una venda en los ojos frente al amo. Exigid aquello que os haga sentir mejor o, dicho de otra manera: rechazad lo que no veáis claro. Ya llegarán las sesiones de BDSM donde experimentaréis todo y llegarán gracias a esa relación de confianza que habréis establecido con el dominante en esos primeros pasos (ligth). Decir si a todo no significa ser buen/a sumiso/a.
Si creéis que es mejor correr en kart antes de correr en F1, exigidlo. Podéis estar equivocados, pero será vuestra decisión. ¿O acaso creéis que las personas con experiencia no nos equivocamos? Pero si decidís correr en kart, aparcad esas dudas propias de todo animal (incluso racional) y corred. Siempre estaréis a tiempo de renunciar a la F1 antes de correr el gran premio de Mónaco. Esas son las ventajas de ir categoría a categoría.
Dudar es normal, pero no dudamos porque estemos ante algo como BDSM sino que dudamos porque forma parte de nuestra humanidad. Y una manera de aparcar esas dudas es comenzar poco a poco pero comenzar. Eso apartará las dudas y os dará una dimensión real de aquello que deseáis (y que ahora el miedo está alejando).
L'ésser humà dubta de tot allò que desconeix. El mecanisme de la prudència ens mou a necessitar conèixer més perquè creiem que com més informació, menys perillós serà. Els animals també actuen així, temorosos davant el fet estrany: ensumant, observant, tocant per descobrir que hi ha davant abans d'actuar. Quan algú s'enfronta per primera vegada al món BDSM l'ataquen els mil diables que habiten entre els dubtes i la por. Imaginem centenars de problemes, des dels propis de les persones als propis de l'escenari. I si em trobo amb un boig? He d'acceptar dolor si no vull? I si és un vici? Estaré fent bé? I si això és propi de persones mentalment malaltes? El desconeixement ens porta a ensumar el BDSM amb la mateixa desconfiança amb què un gos ensuma el menjar abans de devorar-ho. Al cap d'un temps pensem: d'acord, ja sé el que és el BDSM perquè he visitat webs, he parlat amb gent, he vist alguna pel·lícula o he llegit algun llibre. Però resulta que no: encara no saps el que és el BDSM. I sobre aquest error construïm un altre: com ja el que és el BDSM, però segueixo tenint dubtes, podré començar quan reuneixi el valor suficient. Potser aquesta segona afirmació sigui certa: necessitem reunir el valor, però l'error continua perquè seguim desconeixent que és el BDSM.
És com dir que conec la Formula 1 perquè he vist carreres a la televisió o perquè he jugat a un videojoc quan en realitat l'única cosa que sabem de l'F1 és que el pilot d'F1 està dins del cotxe (però no som el pilot). De la mateixa manera només sabràs allò que és realment el BDSM quan ho visquis i és aquí on cal fer l'exercici interior d'entendre que no sabem tant com crèiem i que hem de superar pors i dubtes. No dic que sigui fàcil, però per moltes precaucions que prengueu, la realitat és una altra.
He conegut molta gent que vol provar BDSM però mai ho fa (ni ho farà) perquè no vol dolor. ¿Qui ha dit que en una sessió BDSM ha d'haver-hi necessàriament dolor? És més simple: comenceu a poc a poc, no cal córrer el gran premi de Mònaco de Fórmula 1 el primer dia que et posis al volant i, a més, pretendre guanyar la cursa. Que tal si us munteu en un kart per a nens un dissabte al matí i doneu una volta en un circuit infantil? Potser això us ajudi a entendre si us agrada, però sobretot us ajudarà a perdre la por, a aclarir els dubtes. No és necessària una primera sessió pròpia d'un ritual satànic si no ho desitgeu. Oblideu les normes i convencions de tot el que heu llegit. Demaneu-li al vostre amo/a allò que voleu i no us deixeu portar per les intencions de l'altre (per molt que sàpiga) si va en contra dels vostres desitjos. Si teniu por, si teniu dubtes, comenceu amb qualsevol pràctica en què us sentiu segurs. Una suau sessió de bondage. O estar de genolls escoltant al vostre a amo. O tan sols estar dret amb una bena als ulls davant l'amo. Exigiu allò que us faci sentir millor o, dit d'una altra manera: rebutgeu allò que no veieu clar. Ja arribaran les sessions de BDSM a on experimentareu tot i arribaran gràcies a aquesta relació de confiança que haureu establert amb el dominant en aquests primers passos (light). Dir si a tot no vol dir ser bon/a submís/a.
Si creieu que és millor córrer en kart abans de córrer en F1, exigiu-lo. Podeu estar equivocats, però serà la vostra decisió. O potser creieu que les persones amb experiència no ens equivoquem? Però si decidiu córrer en kart, aparqueu aquests dubtes pròpies de tot animal (fins i tot racional) i correu. Sempre sereu a temps de renunciar a l'F1 abans de córrer el gran premi de Mònaco. Aquestes són els avantatges d'anar categoria a categoria.
Dubtar és normal, però no dubtem perquè estiguem davant alguna cosa com el BDSM sinó que dubtem perquè forma part de la nostra humanitat. I una manera d'aparcar aquests dubtes és començar a poc a poc però començar. Això apartarà els dubtes i us donarà una dimensió real d'allò que desitgeu (i que ara la por aquesta allunyant).
No hay comentarios:
Publicar un comentario