En un mundo repleto de diferentes sensibilidades, formas y maneras, resulta (casi) imposible que salga perfecta una primera sesión de BDSM con alguien que has conocido por vez primera. La timidez, las dudas, la falta de confianza, el desconocimiento del otro, etc. hace que esa primera sesión, aunque pueda ir bien, nunca sea perfecta. Porque somos diferentes a los demás pero también diferentes a cuanto imaginamos que son los demás.
Aunque hay excepciones.
Son esas ocasiones en que el milagro sucede y, pese al total desconocimiento del otro, las cosas fluyen, las energías se modulan en la misma frecuencia y, a pesar de ser diferente de cuanto habías imaginado, la sesión acaba pareciéndote perfecta. De repente, te das cuenta de que esa persona es especial. No como sumisa sino como persona. No como una parte sino como un todo. Deseas volver a verla para dominarla, pero también deseas volver a verla aunque nunca más fuese tu sumisa. Una conexión que, cuando poner en marcha el motor, te conduce por caminos más lejanos y emocionantes de lo que habías imaginado. Un todo, compuesto de fantásticas partes.
Y es que, en ocasiones, olvidamos que es más importante la persona que el rol. Conoces a alguien por el rol, aunque empatizas con la persona. Y, cuando eso sucede, sucede el milagro.
En un món ple de diferents sensibilitats, formes i maneres, resulta (gairebé) impossible que surti bé una primera sessió de BDSM amb algú que has conegut per primera vegada. La timidesa, els dubtes, la manca de confiança, el desconeixement de l'altre, etc. fa que aquesta primera sessió, encara que pugui anar bé, mai sigui perfecta. Perquè som diferents dels altres però també diferents de tot allò que imaginem que són els altres.
Tot i que hi ha excepcions.
Són aquestes ocasions en què el miracle succeeix i, malgrat el total desconeixement de l'altre, les coses flueixen, les energies es modulen en la mateixa freqüència i, tot i ser diferent de tot allò que havies imaginat, la sessió acaba semblant perfecte. Tot d'una, t'adones que aquesta persona és especial. No com submisa sinó com a persona. No com una part sinó com un tot. Voleu tornar a veure-la per dominar-la però també vols tornar a veure-la tot i que mai més fos la teva submisa. Una connexió que, quan posa en marxa el motor, et condueix per camins més llunyans i emocionants del que havies imaginat. Un tot, fet de fantàstiques parts.
I és que, de vegades, oblidem que és més important la persona que el paper. Coneixes a algú pel paper, tot i que empatitzes amb la persona. I, quan això succeeix, succeeix el miracle.
No hay comentarios:
Publicar un comentario