Debido a una primera mala primera experiencia, hay personas que llegan a la conclusión de que el BDSM es algo que no va con ellos. Una consecuencia lógica y entendible pues el (perfecto) mecanismo de nuestro pensamiento nos mueve a protegernos, aunque sea de forma inconsciente. Los argumentos, después de una primera mala experiencia son dos: o bien creen que el BDSM es algo que no van con ellos o bien creen que ellos no están hechos para el BDSM. Y aunque parezca lo mismo, son motivos diferentes con una misma consecuencia: ¡Oh vosotros los que entráis, abandonad toda esperanza! (que decían en “La Divina Comedia”).
Mi recomendación después de una primera mala experiencia es que pensemos bien la idea de abandonar. Si hubiésemos abandonado después de probar por primera vez la cerveza o el amor (y su lógico desamor), nos estaríamos perdiendo lo mejor de la vida. Sobre todo la cerveza, por descontado.
Una primera mala experiencia es solo eso: algo equivocado que coincide con una primera ocasión, una segunda… o nunca. Pero si sucede a la primera, no deberíamos argumentarlo como algo normal ni como habitual. Hay que trivializar las cosas, tomarse los fracasos y los éxitos con filosofía zen. Hay que disfrutar de la vida y no hacer de ciertos placeres el motor de nuestras vidas sino encontrar el placer en cualquier cosa o cualquier momento. El BDSM no es algo que ha de cambiar quien eres. No te has de preparar meses y más meses e imaginar después que has cambiado todo en tu vida para alcanzar ese éxito que es una primera sesión perfecta, porque si el fracaso sucede (siempre está ahí, agazapado), entonces la frustración es enorme y la idea de fracaso es total.
Hay que trivializar mas y pensar menos. Hay que disfrutar mas y pensar menos. Una primera mala experiencia no ha de otorgar ningún significado a nuestro rol ni al BDSM. Eso solo se consigue solo a base de muchas malas o buenas experiencias. Pero muchas. La definición de “experiencia” es la de “práctica prolongada que proporciona conocimiento o habilidad para hacer algo”. El conocimiento de algo nos lo proporciona una practica prolongada. No una única vez, haya salido bien o mal.
Hay que tomarse todo cuanto de trascendental hay en el sentido de la vida, de forma mas trivial, incluso con humor. Hay que trivializar y volverlo a intentar, siempre.
A causa d'una primera mala primera experiència, hi ha persones que arriben a la conclusió que el BDSM és quelcom que no va amb ells. Una conseqüència lògica i comprensible doncs el (perfecte) mecanisme del nostre pensament ens mou a protegir-nos, tot i que succeeix de forma inconscient. Els arguments, després d'una primera mala experiència són dues: o bé creuen que el BDSM és una cosa que no van amb ells o bé creuen que ells no estan fets per al BDSM. I tot i que sembla la cosa mateixa, són motius diferents amb una mateixa conseqüència: Oh vosaltres els que entreu, abandoneu tota esperança! (que deien a "La Divina Comèdia").
La meva recomanació després d'una primera mala experiència és que repensem bé la idea d'abandonar. Si haguéssim abandonat després de provar per primera vegada la cervesa o l'amor (i el seu lògic desamor), ens estaríem perdent el millor de la vida. Sobretot la cervesa, per descomptat.
Una primera mala experiència és només això: una equivocació que coincideix amb una primera ocasió, una segona ... o mai. Però si succeeix a la primera, no hauríem d'argumentar com quelcom normal ni com habitual. Cal trivialitzar les coses, prendre els fracassos i els èxits amb filosofia zen. Cal gaudir de la vida i no fer de certs plaers el motor de les nostres vides sinó trobar el plaer en qualsevol cosa o qualsevol moment. El BDSM no és una cosa que ha de canviar qui ets. No t'has de preparar mesos i més mesos i imaginar després que has canviat tot en la teva vida per aconseguir aquest èxit que és una primera sessió perfecta, perquè si el fracàs succeeix (sempre hi és, amagat), llavors la frustració és enorme i la idea de fracàs és total.
Cal trivialitzar més i pensar menys. Cal gaudir més i pensar menys. Una primera mala experiència no ha d'atorgar cap significat al nostre paper ni al BDSM. Això només s'aconsegueix només a força de moltes dolentes o bones experiències. Però moltes. La definició de "experiència" és la de "pràctica perllongada que proporciona coneixement o habilitat per fer alguna cosa". El coneixement d'alguna cosa ens el proporciona una pràctica perllongada. No una única vegada, hagi sortit bé o malament.
Cal prendre tot allò que de transcendental hi ha en el sentit de la vida, de forma més trivial, fins i tot amb humor. Cal trivialitzar i tornar-ho a intentar, sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario