Los tópicos están ahí por algo. Muchos dicen que un tópico, en el ideario de la fantasía, es un recurso fácil. La típica trampa del escritor que no quiere quemarse las neuronas más allá de lo necesario.
¿Qué importa eso?
Los tópicos están ahí porque representan la normalidad. Como daba a entender Richard Matheson en “Soy Leyenda”: la normalidad es una cuestión numérica. Y el tópico es precisamente eso: lo mas común.
Cuando escribo relatos eróticos o sobre BDSM, acostumbro a utilizar la imagen de la esposa insatisfecha o insegura, el tópico de la mujer dentro del cascarón que está esperando a que alguien golpee con fuerza la puerta de sus miedos para cogerla del brazo (o del pelo) y arrastrarla fuera. Un tópico, sí.
¿Qué importa eso?
Puede que quien lea esto sea una ama de casa insatisfecha o temerosa, puede que sea una mujer empoderada que no tiene miedo a casi nada, puede que el lector sea un hombre apocado que se esconde tras unas gruesas gafas ahumadas, o quizás un tipo seguro de si mismo que lleva la camisa con mas botones desabrochados de la cuenta porque cree que la pelambrera de su pecho atrae a las mujeres sin remedio. Puede que quien lea esto sea un gay, una lesbiana, un transexual o cualquiera de los diferentes gustos o géneros que habitan hoy en día en nuestro planeta.
¿Qué importa eso?
Lo único importante es hacer aquello que nos apetece. Y si vivimos en el tópico de la mujer temerosa o el hombre que se siente inferior, nos costará más. Pero debemos hacerlo porque lo que estas personas no saben es que la mujer empoderada o el hombre chulesco, padecen el mismo miedo a la hora de comenzar una nueva aventura.
¿Qué importa eso?
Lo único que importa es sentirse más vivo que nunca.
----
Els tòpics hi són per alguna cosa. Molts diuen que un tòpic, a l'ideari de la fantasia, és un recurs fàcil. La típica trampa de l'escriptor que no vol cremar-se les neurones més enllà del punt necessari.
Què importa això?
Els tòpics hi són perquè representen la normalitat. Com donava a entendre Richard Matheson a la seva novel.la "Sóc Llegenda": la normalitat és una qüestió numèrica. I el tòpic és precisament això: el fet més comú.
Quan escric relats eròtics o sobre BDSM, acostumo a utilitzar la imatge de la dona insatisfeta o insegura, el tòpic de la dona dins de la closca esperant que algú copegi amb força la porta de les seves pors per agafar-la del braç (o dels cabells) i arrossegar-la fora. Un tòpic, sí.
Què importa això?
Potser qui llegeixi això sigui una mestressa de casa insatisfeta o temorosa, pot ser que sigui una dona empoderada que no té por de gairebé res, pot ser que el lector sigui un home apocat que s'amaga darrere d'unes gruixudes ulleres fumades, o potser un tipus segur de si mateix que porta la camisa amb més botons descordats del compte perquè creu que la pelussera del seu pit atrau les dones sense remei. Potser qui llegeixi això sigui un gai, una lesbiana, un transsexual o qualsevol dels diferents gustos o gèneres que habiten avui dia al nostre planeta.
Què importa això?
L'única cosa important és fer allò que ens ve de gust. I si vivim en el tòpic de la dona temorosa o l'home que se sent inferior, ens costarà més. Però ho hem de fer perquè el que aquestes persones no saben és que la dona empoderada o l'home fatxenda, pateixen la mateixa por a l'hora de començar una nova aventura.
Què importa això?
L'única cosa que importa és sentir-se més viu que mai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario