De frente es una persona, de espaldas es otra, aunque siempre la misma. De frente, mi deseo es uno, cuando veo su espalda, el deseo es otro, aunque es el mismo e igual de intenso. Puede estar completamente desnuda, completamente vestida o en ropa interior. Y aunque ella siempre parece diferente, siempre es la misma. Deseas beber el agua de la fuente, porque tienes sed. ¿Importa donde esté la fuente? ¿De dónde venga el agua? Por supuesto que importa porque, aunque el agua siempre es agua, nunca es la misma agua. Cada persona es un mundo en sí mismo, cada deseo se asienta en mecanismos que aún desconocemos, empujando o frenando nuestras emociones. Cada persona que es dominada es alguien diferente, aunque todas desean ser dominadas y todas por motivos diferentes. Lo mismo sucede con los que dominan. Es ridículo convencerse de que el mundo es uno de esos juegos infantiles donde la pieza redonda solo encaja en el hueco redondo y lo mismo con el resto de formas. Hay que comprender la esencia de aquellos con quienes nos cruzamos, da igual que compartan la desnudez, el deseo o el agua que beben de la fuente. No podemos dominar de la misma forma a diferentes porque esas personas, diferentes entre sí como la noche y el día, necesitan ser dominadas de formas diferentes. Cada persona tiene un mecanismo escondido, ya sea el deseo, la necesidad, la curiosidad o la mezcla de todo y de nada. ¿Quieres ser sumisa porque te mueve el deseo sexual de probar algo diferente? Adelante, eso no es mejor ni peor que quien desee ser sumisa para experimentar el dolor o la humillación. Esto no es un concurso porque tanto concursantes como preguntas como premios... son todos iguales, aunque diferentes.
Olvidad lo que habéis leído sobre las reglas, las prácticas, todo cuanto de normativo tiene el BDSM. Cada persona es diferente y necesita sus propias reglas, sus propias prácticas. Y es nuestra tarea como dominantes, comprender que mueve a esa persona a ser dominada, cuáles son sus mecanismos tanto reactivos como proactivos. Para dominar hay que comprender y empatizar, no simplemente actuar basándonos en unas reglas y prácticas. Para ser dominado hay que entender que no se trata de un concurso, sino de coherencia interna y esfuerzo.
De front és una persona, d'esquena és una altra, tot i que sempre la mateixa. De front, el meu desig és un, quan veig la seva esquena, el desig és un altre, tot i que és el mateix i igual d'intens. Pot estar completament nua, completament vestida o en roba interior. I encara que ella sempre sembla diferent, sempre és la mateixa. Vols beure l'aigua de la font, perquè tens set. Importa a on estigui la font? D'on vingui l'aigua? Per descomptat que importa perquè, tot i que l'aigua sempre és aigua, mai és la mateixa aigua. Cada persona és un món en si mateix, cada desig s'asseu en mecanismes que encara desconeixem, empenyent o frenant les nostres emocions. Cada persona que és dominada és algú diferent, encara que totes desitgen ser dominades i totes per motius diferents. La cosa mateixa passa amb aquells que dominen. És ridícul convèncer-se que el món és un d'aquests jocs infantils on la peça rodona només encaixa en el buit rodó i el mateix amb la resta de formes. Cal comprendre l'essència d'aquells amb qui ens creuem, tant és que comparteixin la nuesa, el desig o l'aigua que beuen de la font. No podem dominar de la mateixa manera a diferents perquè aquestes persones, diferents entre si com la nit i el dia, necessiten ser dominades de formes diferents. Cada persona té un mecanisme amagat, ja sigui el desig, la necessitat, la curiositat o la barreja de tot i de res. Vols ser submisa poque et mou el desig sexual de provar quelcom diferent? Endavant, això no és millor ni pitjor que aquella que vulgui ser submisa per experimentar el dolor o la humiliació. Això no és un concurs perquè tant concursants com preguntes com premis ... són tots iguals, tot i que diferents.
Oblideu allò que heu llegit sobre les regles, les pràctiques, tot allò que de normatiu té el BDSM. Cada persona és diferent i necessita les seves pròpies regles, les seves pròpies pràctiques. I és la nostra tasca com a dominants, comprendre que mou a aquesta persona a ser dominada, quins són els seus mecanismes tant reactius com proactius. Per dominar cal comprendre i empatitzar, no només actuar d'acord amb unes regles i unes pràctiques. Per ser dominat cal entendre que no es tracta d'un concurs sinó de coherència interna i esforç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario